12 feb 2015

Ésser creatiu

La creativitat sempre ha estat automàticament relacionada amb les disciplines artístiques (teatre, dansa, arts plàstiques, música, etc.) però es tracta d'un aspecte que abasta la totalitat de la vida. La creativitat no és un do. Tothom té la facultat latent de desenvolupar la seva creativitat, en major o menor grau, en les àrees que li són més properes i en les coses en què un posseeix habilitats naturals. Som creatius quan assumim activament certes possibilitats que el nostre entorn ens ofereix per experimentar, fer que sorgeixi alguna cosa nova i espontània.

Aquests són els principals bloquejos que limiten o anul·len la nostra creativitat:

- Bloquejos emocionals: Por a equivocar-nos, a quedar en ridícul, a no ser acceptats.

- Bloquejos perceptius: Veure el món que ens envolta de manera limitada i reduïda.

- Bloquejos culturals: La imposició de determinades fórmules socials o familiars que ens obliguen a pensar d'una manera única i concreta.

Com estimular la creativitat?

- Partir de zero i no tenir por del canvi.

- No racionalitzar en excés.

- Diversificar. No esdevenir esclau d'una especialització. Complementar els coneixements.

- Escoltar les persones amb més atenció.

- Ésser més observadors. Apreciar els detalls. Valorar l'entorn.

- Cercar motivació en persones que admirem i que han aconseguit els seus objectius.

- No dependre en excés de la moda o de la tendència general.

- Combinar períodes de planificació i disciplina amb d’altres més relaxats i despreocupats.


- Ésser constant i aprendre dels nostres errors.

4 feb 2015

La veritable victòria

L'única victòria veritable que ens ha d'importar a la vida és el vèncer i superar-se a un mateix.

Aprendre a conèixer-nos, valorar-nos i desenvolupar les nostres habilitats naturals sense entrar en competència amb res ni amb  ningú. Polir el nostre caràcter, prestar atenció als nostres defectes, font generadora d'obstacles, sabent que de vegades aquells són senyals de veritat, mestres interns que ens desperten de la letargia.

La millor disciplina que existeix és la que ens autoimposem, en el sentit d'establir un mètode o ordre que ens ajudi a entrenar, a aprendre, a insistir.

En canvi, una disciplina forçosa, imposada obligatòriament per altres, serà improductiva, ens minvarà fins al tedi i portarà conflictes.

No hi ha premi, ni objectiu excepte el de saber que la prioritat és esdevenir la millor versió possible de nosaltres.

Esperit, ment, cos...

Ser, fer, tenir...